defensa

/CAT/

"Cap a una arquitectura de la defensa" se centra en l’estudi dels búnquers construïts pel règim franquista, entre 1944 i 1955, a la serralada dels Pirineus, dissenyats per defensar-se d’un possible atac des del nord que no va ocórrer mai. Així, el projecte d’investigació mostra que els búnquers són, en realitat, la materialitat que ha quedat del relat històric que va justificar la seva construcció. Aquestes arquitectures van ser ideades per mitjà de l’estètica del refugi i estan caracteritzades per la singularitat de la forma que els dona l’eix de tir esglaonat.
L’existència del búnquer prové d’una predicció intuïtiva sobre una batalla imminent que havia de tenir lloc. Dins d’aquest camp premonitori, el búnquer és el resultat matèric d’una ficció. El paralogisme de tota la monumentalitat dels fortins rau en el fet que Franco pensava que serien útils quan volguessin travessar els Pirineus, una vegada acabada la Segona Guerra Mundial. Si més no, l’argument invàlid es va plantejar sense una voluntat d’engany. Una proposició de futur que, «per casualitat», no va ocórrer.
Amb tot això, el projecte es mostra com un assaig visual i narratiu, a partir de la recuperació de l’esdeveniment històric, proposant-ho dins de la conjuntura entorn de la premonició i la realitat material dels búnquers.

/ENG/

“Towards an architecture of defence” is based on the study of the bunkers built by the Francoist regime between 1944 and 1955, in the Pyrenees mountain range, designed to insure the defence against a possible attack from the north which never came. The research aim of this publication considers the theoretical blueprint elicited by the bunkers as a defensive architecture that remain in a historical content, whilst also endeavouring to regard the them as a materiality of the narrative that erected them.